25N: LES VOLEM VIVES!

Feliç dia internacional contra la violència de gènere !!

Ja ho venia enunciant, avui dimecres 25 de novembre, és el dia internacional contra la violència de gènere. Espero que hagueu participat de molts actes i activitats, i us hagueu unit a la lluita feminista.

Per què és important aquesta data? Perquè a dia d’avui a tot l’Estat espanyol portem 90 assassinats per violència de gènere, perquè s’han d’aturar els assassinats, les complicitats i l’exercici de poder i superioritat que hi ha en algunes ocasions.  A més, no només cal parlar d’assassinats per estar en estat d’alerta, també la violència i els micromascilismes que ja vaig explicar. Per tot això, i perquè la vida ha de ser una vida digna, avui i cada dia cal lluitar per eradicar tot tipus de violència i de desigualtat.

Amb un dia tant commemorador com avui, m’acomiado del blog, però espero que no sigui un comiat per sempre, sinó un fins aviat, perquè et convido a posar-te les ulleres liles i a compartir aquesta lluita. Per tant, espero trobar-te en debats, formacions, reivindicacions i sobretot, espero trobar-te per celebrar que cada pas que fem, és un pas molt important i que hem de seguir avançant.

Tot desitjant que t’hagi estat útil i enriquidor veure el món amb una altra perspectiva, t’envio una salutació molt forta !!

Salut i Lluita. 

Quin paper juga la publicitat?

Benvolgudes, benvolguts,

Heu observat que darrerament hi ha molts més anuncis a la televisió de joguines, perfums, cotxes...? S’apropa una de les èpoques més consumistes de l’any i, amb això, també un dels moments de màxima reproducció d’estereotips de gènere pels mitjans de comunicació. Ja no només en els mitjans, sinó, també, amb els catàlegs i els aparadors de les botigues. Per això, avui aquesta entrada va dedicada a la publicitat.

Partint de la definició que estableix Garcia i Lema, s’entén que la publicitat té una forta dimensió persuasiva, és una “forma de comunicació persuasiva de caràcter comercial, amb l’objectiu de canviar creences, actituds i conductes dels públics, per a aconseguir la compra, la contractació o el consum dels productes o serveis anunciats” (2008: 9).

Tot i així, podem identificar altres accions persuasives en un altre tipus de publicitat que no és la que pretén aconseguir la compra. Es tracta de la que engloba la publicitat institucional, d’orientació al ciutadà, la propaganda o la publicitat política, que sense necessitat d’entrar en detall en cadascuna d’aquestes, s’entenen, en el seu conjunt, com aquelles accions comunicatives que també són persuasives com les altres, en el sentit de que intenten “provocar reaccions en els seus destinataris en termes de canvi, creació o reforç de creences, actituds, opinions, intensions o conductes en relació a algun objecte de referència” (2008: 10), però, en canvi, no en relació a cap producte o servei, però sí transmetent els seus missatges a través dels mitjans de comunicació, de la mateixa manera que els altres.

La publicitat, que també s’ha caracteritzat històricament per la seva transformació constant, no sempre ha implicat canvis pel que fa a potenciar valors i models socials avançadament diferents i encara ha estat més clar en els valors i models referits al gènere, que s’han mantingut força conservadors en l’àmbit del treball domèstic i en els rols i imaginaris de gènere. S’ha passat històricament d’una “publicitat tradicional d’orientació informativa” (Rodríguez, Saiz i Velasco, 2009: 17), que estava centrada en la venda d’un producte i que promovia un món molt desigual i injust cap a les dones, que reforçava la distància entre el que es considerava món femení, caracteritzat per allò privat, natural, domèstic emocional, etc., i el que es considerava món masculí, allò públic, professional, racional, etc. Més endavant, quan la publicitat estava més “concentrada en la venta i la promoció de la marca anunciant” (Rodríguez, Saiz i Velasco, 2009: 18), la publicitat promovia la venta a través de dissenyar estils de vida, i tot i que incorporaven algunes reivindicacions de les dones aportant la imatge de dona professional, la petita evolució de la publicitat no va permetre trencar amb la construcció del món dividit en funció de la dicotomia de gènere. Finalment, la transformació que ha viscut la publicitat fins l’actualitat, que actualment “promou un discurs publicitari que es recolza en els valors del gaudir i de l’oci” (Rodríguez, Saiz i Velasco, 2009: 18) majoritàriament representats per figures juvenils, a vegades fa referència a mons generalitzats, masculins o femenins, però en molts casos es segueix al·ludint a experiències que s'associen a un gènere o un altre.

La comunicació publicitària segueix reforçant models discriminatoris cap a les dones i el fet que pugui semblar que certs textos publicitaris recorrin a la innovació i al qüestionament enlloc del reforç de les representacions socials, encara que alguns textos publicitaris recorrin a imatges i missatges suposadament innovadors, això no sempre es trasllada en una transformació dels valors i models.

Davant aquestes teories, podríem posar-ho a la pràctica analitzant un catàleg de joguines, mirant cada secció com queda repartida o quins rols tenen cadascun dels membres que hi apareixen.  Per això, et convido a fer-li una ullada i explicar-me la teva experiència.

Endavant!

Salut i lluita!

Bibliografia

• Garcia Nieto, Mª Teresa i Lema Devesa, Carlos. (2008). Guía de intervención ante la publicidad sexista. Madrid: Instituto de la Mujer. Ministerio de Igualdad.
• Rodríguez, P.; Saiz, V. i Velasco, M.L. (2009). Tratamiento de la variable género en la publicidad que se emite en los medios de titularidad pública. Madrid: Instituto de la Mujer. Ministerio de Igualdad.

Coeducació: una altre educació és possible

Benvolgudes, benvolguts,

Reforçant tot el que s’ha dit fins ara, i sense fer un esforç gaire extraordinari es pot veure com la societat transmet als nois i noies uns rols notablement marcats i diferents. Trobant-nos així encara davant una realitat social en què encara trobem desigualtats per raons de sexe. (Rosàs i Cortada, 2001). És des de la coeducació que es defensa la idea de que els canvis socials es poden assolir a través de l’educació d’infants i joves, fent especial esment a l’important paper que poden desenvolupar les associacions educatives en el temps lliure (Rosàs i Cortada, 2001:12). Perquè partint de la base que cal arrancar de socarrel la discriminació dels sexes, la millor manera de fer-ho és atacant al problema amb l’educació. Si es vol construir una societat millor, caldrà ser conscients que “els infants s’han de desenvolupar com a persones i no com a gèneres” (Rosàs i Cortada, 2001:25) per tant, han de ser lliures per poder-se trobar a ells mateixos, descobrint així els seus pensaments, sentiments, idees o maneres de fer.

La coeducació és un model educatiu que pretén una veritable transformació social mitjançant el desenvolupament integral de l’home i la dona com a persona, no com a individu d’un gènere determinat, amb les mateixes oportunitats pels dos sexes. Per tant, els responsables de l’educació han d’entendre la coeducació com una eina d’alliberació de la persona en un context social que discrimina per raó de sexe (Rosàs i Cortada, 2001: 26-27). Evitant aquelles actituds i comportaments dels infants que reprodueixen les relacions de gènere. Com poden ser les tendències a ajuntar-se per sexe en els agrupaments lliures, la reproducció dels rols sexuals a través del jo, la demanda de jocs i espais diferents. Perquè aquests porten a crear una masculinitat o feminitat, quan el que es pretén és arribar a fer créixer a una persona, i no a un sexe determinat (Bonal, 1997).

Cal intervenir, tant en els infants com en aquells que es dediquen a l’educació d’aquests. Perquè si els que es dediquen a l’educació no tenen clars els patrons de gènere, l’existència de les desigualtats i de què és parla, quan es parla de gènere, no s’està podent actuar, ja que nosaltres mateixes som víctimes d’una societat sexista i d’una quotidianitat plegada de desigualtats de gènere (López, 2011). Per tant, cal una consciència per part d’aquest col·lectiu, però també unes eines per a què puguin actuar i intervenir en situacions on s’estiguin reproduint dites desigualtats.

Què en penseu? Veieu possible una educació diferent?

Salut i lluita!

Bibliografia

• Bonal, X. (1997). Las actitudes del profesorado en la coeducación. Barcelona: Editorial Graó.
• Rosàs i Cordata, M. (2001). La coeducació. Una oportunitat per descobri-nos. Barcelona: Fundació Catalana de l'Escoltisme Lais Josep Carol. 

Hola, hola,

En breus s’apropa una data important, 25 de novembre, dia internacional contra la violència de gènere. És per aquest motiu, que darrerament hi ha molts programes, activitats i xerrades sobre feminismes, violència de gènere i situacions patriarcals. Per això, des d’aquí et convido a que facis una ullada a l’agenda del teu municipi i t’engresquis a totes les activitats que es puguin dur a terme respecte aquest tema i per afegir-te aquesta lluita.

D’altra banda, també us explicaré i convidaré a veure el documental Tchindas. Un documental rodat a Cap Verd, sobre la vida de la Tchindas i la seva família escollida. La Tchindas és una trans molt apreciada i estimada al seu poble, Sao Vicenç, però el camí fins arribar a estar així no ha sigut pas fàcil.

És un documental que et fa veure la realitat trans des d’una altra perspectiva, a més de donar-te una visió cultural i trans molt enriquidora. A part de veure com la comunitat tracta aquest col·lectiu. Aquesta perspectiva et fa questionar-te realitats de la visió trans, com per exemple, la necessitat o no d'hormonar-te o operar-te. T'engresco a que el vagis a veure i després comparteixis debat entre el teu grup d'iguals.

Fins aviat,

Salut i lluita feminista !!

7N: Marxa contra la violència de gènere!

Benvolgudes, benvolguts,

Ahir, 7 de Novembre, es va celebrar, per primera vegada, una marxa contra la violència de gènere. Aquesta es va realitzar a Madrid, però col·lectius i agents polítics es van afegir a la crida i a la mobilització. Des d'aquí, també hem vull unir a la lluita. 

Perquè parafrasejant a en Joan Turú:

"Quan camines sola pel carrer de nit i sents por és violència.

Que et diguin que vesteixes per provocar és violència.

Que et controlin el mòbil és violència.

Cobrar menys per fer la mateixa feina que un home és violència.

Que es redueixi la dona a objecte sexual en la publicitat o vídeos musicals és violència.

Que no tinguis dret a decidir sobre el propi cos és violència.

Que et diguin que dues dones no poden ser amigues és violència.

El patriarcat és violència, i és responsabilitat de tots i totes posar-hi fi!"

No és d'estranyar que des d'aquí, blog on m'he dedicat a defensar una mirada lila, les diferències que hi ha respecte el gènere i la discriminació que això suposa, que en una data com la d'ahir, m'hi afegís i volgués que totes ho sabéssiu. A part de convidar-vos a afegir-vos !!

La propera data important ja és el 25N, el dia mundial contra la violència de gènere. Què fareu alguna cosa?

Salut i lluita !!

El per què de tot plegat!

Benvolgudes, benvolguts,

Us imagineu algú sense gènere? Com reaccionareu si us creuessis amb una persona a la qual no acabes de veure clar de quin sexe/gènere és?

Habitualment, tendim a identificar, classificar i reconèixer a les persones com a homes i/o dones, fet que comporta que vulguem ser reconeguts com a persones singulars.

El sistema binari (sexe-gènere) ens construeix una seguretat tant a nivell grupal com individual: fa que quan ens relacionem sigui tot més conegut, endreçat i previsible; donant-nos també un marc d'actuació i sentit a la nostra vida, permetent-nos classificar i construir identitats i relacions envers els altres i amb les altres.

A més, fer categoritzacions socials ens permet poder actuar amb llibertat, ser reconeguts/des pels/les altres. Com també, poder afirmar el nostre rol o paper en els diferents àmbits existents.

Vist així, no sembla tant dolent, però des del primer moment aquí hem parlat de que aquestes diferències no ens agraden, per què?

- Perquè ens limita i aliena

Vivim en una societat molt normativa, provocant així, desigualtats. Des de ben petits i petites tendim a creure, crear i reforçar el gènere que se'ns ha assignat. A canvi, és complicat créixer i socialitzar-nos fora d’aquesta assignació, perquè tota la identitat s’ha construït a través d’una assignació, apartant l’exploració, experiència i gaudir el món i la vida d’una manera diferent. Per això és important fer consciencia per tal que la societat pugui tenir mirades més amplies.

- Perquè ens col·loca en diferents llocs d’una jerarquia.

Es generen relacions desiguals i discriminatòries en tots els àmbits de la vida, des dels més personals, fins els més irrellevants. La societat es deixa portar per uns prototips i unes creences tradicionals, les quals provoquen la carència de valors humans. Comportant així el patriarcat. A més, la base del problema està en la pròpia societat creant així desigualtats de gènere, entre moltes altres.

- Perquè crea situacions de violència

Quan parlem de situacions de violència, no ens referim, només, a la violència física, sinó que són totes aquelles situacions on s'exerceix violència per motiu de gènere, sexualitat, identitat i són realitzades vers les persones que desafien el sistema heteropatriarcal. Incloent, així també, tots els comportaments pocs respectuosos i invasius que discriminen a les persones que no segueixen els estereotips.

Existeix l’anomenat micromasclisme, que són aquelles actituds masclistes en la vida diària que estan incorporades i es reprodueixen de manera inconscient.

Aquestes són algunes de les causes per les quals penso que és important replantejar-nos el sistema, el pensament i com veiem el món. Perquè quan et poses les ulleres liles i deixes d'etiquetar pels estereotips, dónes la llibertat de conèixer a cadascú pel que és i vol ser. Com ve representa en Joan Turu amb la imatge que deixo per acomiadar-me.

Salut i lluita !

XXY, una pel·lícula per reflexionar

Benvolgudes internautes, benvolguts internautes,

Després de parlar de sexe i gènere i deixar entreveure que vivim en una societat heteronormativa – basada en dos sexes- avui us convido a veure una pel·lícula que trenca de ple amb aquesta heteronormativitat i necessitat de posar etiquetes : XXY.

XXY tracta sobre una adolescent, l’Alex, qui viu a les afores d'Uruguai per decisió de la seva família quan ella va néixer. Decisió que van prendre perquè ella pogués estar còmoda i tranquil·la guardant el seu millor secret, la seva intersexualitat. La feliç família un dia rep una visita, acordada per la seva mare, d'una altra família el pare de la qual és cirurgià, per parlar sobre possibles operacions i intervencions sobre l’Alex, per definir-li el sexe, ja que per decisió de la seva família, mai ha estat operada, únicament tractada amb hormones. Com a membre de la família visitant, hi ha un noi adolescent de l'edat de l’Alex. Ells al principi no tenen molt bona relació a causa de que la seva primera conversa és una proposta que li fa l’Alex sobre tenir relacions sexuals. Això, a ell, l’impacta una mica i comença a pensar que és estranya. Malgrat això, amb el pas dels dies es van portant millor i, aquí, és quan ell descobreix el seu secret, quan mantenen relacions sexuals. Això, fa que la seva relació empitjori i, sumant-li al fet que el pare de l'Alex els veu, provoca que la família abandoni la llar, sense haver intervingut ni ajudat a l’Alex.

Amb aquesta pel·lícula, podem arribar a la conclusió i com cita, Simone de Beauvoir que “no es neix dona, sinó que s'arriba a ser-ho”. Amb això, el que ens vol transmetre és que tots podem arribar a ser el que vulguem. Així que no pel fet de néixer amb un sexe determinat, ens hem de comportar com totes les persones del mateix sexe, ni tenir les mateixes aficions, interessos i gustos, ja que això és alguna cosa que ve determinat per cada persona. I no hauria d'anar lligat al sexe, ni al gènere. Però si ho volem relacionar amb alguna cosa, que sigui el gènere. I cadascun/a puguem escollir-lo.

Així que la decisió dels pares de l’Alex, de no definir-li els genitals quan neix i deixar que ho faci ella quan sigui més gran, és alguna cosa que s’hauria de fer més sovint en aquests casos, ja que és ella, amb el seu creixement, experiències i aptituds la que haurà d'escollir com vol seguir creixent i en quin grup de gènere vol estar vinculada.

Us convido a que mireu la pel·lícula, opineu i compartiu el que penseu als comentaris. 

Salut i força!

De què parlem, de sexe o de gènere?

Benvolgudes, benvolguts! 

L’altre dia ja deixàvem ensumar la importància de parlar de gènere, però abans de parlar del gènere i la seva importància, cal fer una distinció amb el terme sexe i gènere. On es deixa clar que dins del sexe hi ha diferències de gènere i de biologia. On les bases biològiques són la identitat sexual i el gènere és una construcció sòcio-cultural, ja que el femení i el masculí està socialment i culturalment construït. A la vegada, que tampoc hi ha una separació clara entre sexe i gènere, ja que el cos es construeix culturalment, però òbviament hi ha uns determinants de caràcter genètic, encara que també culturals. De tal manera, que el gènere és el resultat de la relació de les característiques genètiques amb les condicions de vida. I, és per això, que depenent de diverses variables, com ara l’alimentació, els estímuls o les cures rebudes, es construirà un gènere o altre i, per tant, unes mateixes característiques genètiques poden donar cossos diferents, i tot com a producte del que s'ha rebut depenent de la societat en la que visquis. (Izquierdo, 2012).

Sabent que hi ha la necessitat d’etiquetar, des del primer moment, per tant,  ja des de que neixes hi ha el dubte de si “és nen o nena?”, com si el fet de saber el sexe de la persona hagués de canviar alguna cosa respecte aquesta. I a dir veritat, i tant que canvia coses, inclús, canvien totes. Perquè aquest sexe és el que et condicionarà la vida, degut a que hi ha un ideari a seguir. I per tant, cada dia es construeix el cos cap a un determinat ideal que és de gènere, i aquest dependrà del sexe amb el que neixes. (García Dauder, 2007), (Coll-Planas, 2012). A la vegada que, un cop està assignat el sexe, només queda una ajustada identitat de gènere basada en expectatives socials sobre el femení i el masculí. (García Dauder, 2007). De tal manera, que pel sexe que neixes, estaràs socialitzat d’una o altra manera.

El gènere és un procés d’enginyeria identitària, és un procés de construcció i, per tant, va evolucionant. Així que no naixem amb un gènere determinat, sinó que el construïm en el desenvolupament de la personalitat, on intervenen, en una part, les capacitats, els desitjos i les necessitats, però a la vegada, també, les exigències i les normes socials, que tal subjecte ha de fer seves en el procés de socialització primària. Ho farà a través d’un procés d’interiorització i, aquest, estarà influenciat per les estructures familiars. I, només una estructura familiar amb la definició dels rols oberta, serà la capaç de recollir una valoració simètrica de la identitat femenina i masculina. (Philipp,1995)

Tot això sembla senzill, però no ho és pas, ja que aquí ve la següent pregunta, quants gèneres hi ha? La resposta més immediata són dos i, aquesta, una vegada més, és errònia, ja que s’està relacionant amb els dos sexes – masculí i femení-, i no és pas així, hi ha tants gèneres com persones, de tal manera, que es pot afirmar que només hi ha dos gèneres, perquè s’està caient en el parany d’etiquetar i excloure a més d’una persona, que no se sentirà inclosa en els idearis existents pel que fa al sexe i el gènere. Tot i això, socialment, ja hi ha molta exclusió, perquè el sexe que conta no és el que tens, sinó el que se’t reconeix socialment i aquests és el que determinarà el que passarà a la teva vida. I aquí és on s’inicia un dels primers problemes per a que hi hagi desigualtats, ja que les desigualtats comencen en el gènere, ja que és aquest l’instrument per construir-les entre homes i dones, perquè no hauria d’haver-hi la variable gènere, sinó que tots som persones, cadascú com sigui. (Izquierdo, 2012), (García Dauder, 2007). 

Bibliografia i Webgrafia

- García Dauder, Silvia. (2007)  “Cossos insubmisos i mutilació genital: la regulació tecno-mèdica dels cossos sexuats” en J. Armengol Masculinitats per al segle XXI.

- Izquierdo, Mª Jesús i Coll-planas, Gerard. (2012) “¿Qué es el genero?” a Para todos la 2 en RTVE. Recuperat a http://www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-la-2/para-todos-2-genero/1360717/ 

- Radl Philipp,Rita (1995). “El proceso de la constitución social de las identidades de genero femenino y masculino: una crítica al modelo imperante” a Sociología de las relaciones de genero. Madrid. Instituto de la Mujer, Serie Debate, 18.

Esperant que la distinció entre gènere i sexe quedi clara, en breus tornem a veure'ns!

Moltes ulleres liles per tots i totes!

Ulleres liles

Benvingudes, benvinguts !

Us presento el nou blog; Ulleres liles: reenfocant la manera de veure i mirar el món! Us preguntareu, per què aquest títol i per què ara això? Doncs ràpidament us ho explicaré...

Penso que és important donar visibilitat a una realitat (per desgràcia) existent: actualment vivim en una societat plena de sexismes, microsexismes i desigualtats per raó de classe, gènere i ètnia. Per això, l'objectiu d'aquest blog és anar fent entrades crítiques i reflexives sobre aquesta realitat, a través de parts més explicatives, altres més d'anàlisis i algunes de debat, construint així una eina d'informació i reflexió al respecte.

Per començar, avui deixo una imatge d'en Joan Turú, que expressa molt bé les inquietuds que tenim sempre de posar etiquetes a tothom. I com diu una frase molt coneguda des de la sociologia "les etiquetes diuen molt més de qui les posa que no de qui és etiquetat o etiquetada". En breus reflexionem sobre això.

Salut i lluita!