Benvolgudes, benvolguts,
Heu observat que darrerament hi ha
molts més anuncis a la televisió de joguines, perfums, cotxes...? S’apropa una
de les èpoques més consumistes de l’any i, amb això, també un dels moments de
màxima reproducció d’estereotips de gènere pels mitjans de comunicació. Ja no
només en els mitjans, sinó, també, amb els catàlegs i els aparadors de les
botigues. Per això, avui aquesta entrada va dedicada a la publicitat.
Partint de la definició que estableix
Garcia i Lema, s’entén que la publicitat té una forta dimensió persuasiva, és
una “forma de comunicació persuasiva de
caràcter comercial, amb l’objectiu de canviar creences, actituds i conductes
dels públics, per a aconseguir la compra, la contractació o el consum dels
productes o serveis anunciats” (2008: 9).
Tot i així, podem identificar altres
accions persuasives en un altre tipus de publicitat que no és la que pretén
aconseguir la compra. Es tracta de la que engloba la publicitat institucional,
d’orientació al ciutadà, la propaganda o la publicitat política, que sense
necessitat d’entrar en detall en cadascuna d’aquestes, s’entenen, en el seu
conjunt, com aquelles accions comunicatives que també són persuasives com les
altres, en el sentit de que intenten “provocar
reaccions en els seus destinataris en termes de canvi, creació o reforç de
creences, actituds, opinions, intensions o conductes en relació a algun objecte
de referència” (2008: 10), però, en canvi, no en relació a cap producte o
servei, però sí transmetent els seus missatges a través dels mitjans de
comunicació, de la mateixa manera que els altres.
La publicitat, que també s’ha
caracteritzat històricament per la seva transformació constant, no sempre ha
implicat canvis pel que fa a potenciar valors i models socials avançadament
diferents i encara ha estat més clar en els valors i models referits al gènere,
que s’han mantingut força conservadors en l’àmbit del treball domèstic i en els
rols i imaginaris de gènere. S’ha passat històricament d’una “publicitat tradicional d’orientació
informativa” (Rodríguez, Saiz i Velasco, 2009: 17), que estava centrada en
la venda d’un producte i que promovia un món molt desigual i injust cap a les
dones, que reforçava la distància entre el que es considerava món femení,
caracteritzat per allò privat, natural, domèstic emocional, etc., i el que es
considerava món masculí, allò públic, professional, racional, etc. Més
endavant, quan la publicitat estava més “concentrada
en la venta i la promoció de la marca anunciant” (Rodríguez, Saiz i
Velasco, 2009: 18), la publicitat promovia la venta a través de dissenyar
estils de vida, i tot i que incorporaven algunes reivindicacions de les dones
aportant la imatge de dona professional, la petita evolució de la publicitat no
va permetre trencar amb la construcció del món dividit en funció de la
dicotomia de gènere. Finalment, la transformació que ha viscut la publicitat
fins l’actualitat, que actualment “promou
un discurs publicitari que es recolza en els valors del gaudir i de l’oci”
(Rodríguez, Saiz i Velasco, 2009: 18) majoritàriament representats per figures
juvenils, a vegades fa referència a mons generalitzats, masculins o femenins,
però en molts casos es segueix al·ludint a experiències que s'associen a un
gènere o un altre.
La comunicació publicitària segueix
reforçant models discriminatoris cap a les dones i el fet que pugui semblar que
certs textos publicitaris recorrin a la innovació i al qüestionament enlloc del
reforç de les representacions socials, encara que alguns textos publicitaris
recorrin a imatges i missatges suposadament innovadors, això no sempre es
trasllada en una transformació dels valors i models.
Davant aquestes teories, podríem
posar-ho a la pràctica analitzant un catàleg de joguines, mirant cada secció
com queda repartida o quins rols tenen cadascun dels membres que hi apareixen. Per això, et convido a fer-li una ullada i
explicar-me la teva experiència.
Endavant!
Salut i lluita!
Bibliografia
- Garcia Nieto, Mª Teresa i Lema Devesa, Carlos. (2008). Guía de intervención ante la publicidad sexista. Madrid: Instituto de la Mujer. Ministerio de Igualdad.
- Rodríguez, P.; Saiz, V. i Velasco, M.L. (2009). Tratamiento de la variable género en la publicidad que se emite en los medios de titularidad pública. Madrid: Instituto de la Mujer. Ministerio de Igualdad.
No hay comentarios:
Publicar un comentario