El per què de tot plegat!

Benvolgudes, benvolguts,

Us imagineu algú sense gènere? Com reaccionareu si us creuessis amb una persona a la qual no acabes de veure clar de quin sexe/gènere és?

Habitualment, tendim a identificar, classificar i reconèixer a les persones com a homes i/o dones, fet que comporta que vulguem ser reconeguts com a persones singulars.

El sistema binari (sexe-gènere) ens construeix una seguretat tant a nivell grupal com individual: fa que quan ens relacionem sigui tot més conegut, endreçat i previsible; donant-nos també un marc d'actuació i sentit a la nostra vida, permetent-nos classificar i construir identitats i relacions envers els altres i amb les altres.

A més, fer categoritzacions socials ens permet poder actuar amb llibertat, ser reconeguts/des pels/les altres. Com també, poder afirmar el nostre rol o paper en els diferents àmbits existents.

Vist així, no sembla tant dolent, però des del primer moment aquí hem parlat de que aquestes diferències no ens agraden, per què?

- Perquè ens limita i aliena

Vivim en una societat molt normativa, provocant així, desigualtats. Des de ben petits i petites tendim a creure, crear i reforçar el gènere que se'ns ha assignat. A canvi, és complicat créixer i socialitzar-nos fora d’aquesta assignació, perquè tota la identitat s’ha construït a través d’una assignació, apartant l’exploració, experiència i gaudir el món i la vida d’una manera diferent. Per això és important fer consciencia per tal que la societat pugui tenir mirades més amplies.

- Perquè ens col·loca en diferents llocs d’una jerarquia.

Es generen relacions desiguals i discriminatòries en tots els àmbits de la vida, des dels més personals, fins els més irrellevants. La societat es deixa portar per uns prototips i unes creences tradicionals, les quals provoquen la carència de valors humans. Comportant així el patriarcat. A més, la base del problema està en la pròpia societat creant així desigualtats de gènere, entre moltes altres.

- Perquè crea situacions de violència

Quan parlem de situacions de violència, no ens referim, només, a la violència física, sinó que són totes aquelles situacions on s'exerceix violència per motiu de gènere, sexualitat, identitat i són realitzades vers les persones que desafien el sistema heteropatriarcal. Incloent, així també, tots els comportaments pocs respectuosos i invasius que discriminen a les persones que no segueixen els estereotips.

Existeix l’anomenat micromasclisme, que són aquelles actituds masclistes en la vida diària que estan incorporades i es reprodueixen de manera inconscient.

Aquestes són algunes de les causes per les quals penso que és important replantejar-nos el sistema, el pensament i com veiem el món. Perquè quan et poses les ulleres liles i deixes d'etiquetar pels estereotips, dónes la llibertat de conèixer a cadascú pel que és i vol ser. Com ve representa en Joan Turu amb la imatge que deixo per acomiadar-me.

Salut i lluita !

XXY, una pel·lícula per reflexionar

Benvolgudes internautes, benvolguts internautes,

Després de parlar de sexe i gènere i deixar entreveure que vivim en una societat heteronormativa – basada en dos sexes- avui us convido a veure una pel·lícula que trenca de ple amb aquesta heteronormativitat i necessitat de posar etiquetes : XXY.

XXY tracta sobre una adolescent, l’Alex, qui viu a les afores d'Uruguai per decisió de la seva família quan ella va néixer. Decisió que van prendre perquè ella pogués estar còmoda i tranquil·la guardant el seu millor secret, la seva intersexualitat. La feliç família un dia rep una visita, acordada per la seva mare, d'una altra família el pare de la qual és cirurgià, per parlar sobre possibles operacions i intervencions sobre l’Alex, per definir-li el sexe, ja que per decisió de la seva família, mai ha estat operada, únicament tractada amb hormones. Com a membre de la família visitant, hi ha un noi adolescent de l'edat de l’Alex. Ells al principi no tenen molt bona relació a causa de que la seva primera conversa és una proposta que li fa l’Alex sobre tenir relacions sexuals. Això, a ell, l’impacta una mica i comença a pensar que és estranya. Malgrat això, amb el pas dels dies es van portant millor i, aquí, és quan ell descobreix el seu secret, quan mantenen relacions sexuals. Això, fa que la seva relació empitjori i, sumant-li al fet que el pare de l'Alex els veu, provoca que la família abandoni la llar, sense haver intervingut ni ajudat a l’Alex.

Amb aquesta pel·lícula, podem arribar a la conclusió i com cita, Simone de Beauvoir que “no es neix dona, sinó que s'arriba a ser-ho”. Amb això, el que ens vol transmetre és que tots podem arribar a ser el que vulguem. Així que no pel fet de néixer amb un sexe determinat, ens hem de comportar com totes les persones del mateix sexe, ni tenir les mateixes aficions, interessos i gustos, ja que això és alguna cosa que ve determinat per cada persona. I no hauria d'anar lligat al sexe, ni al gènere. Però si ho volem relacionar amb alguna cosa, que sigui el gènere. I cadascun/a puguem escollir-lo.

Així que la decisió dels pares de l’Alex, de no definir-li els genitals quan neix i deixar que ho faci ella quan sigui més gran, és alguna cosa que s’hauria de fer més sovint en aquests casos, ja que és ella, amb el seu creixement, experiències i aptituds la que haurà d'escollir com vol seguir creixent i en quin grup de gènere vol estar vinculada.

Us convido a que mireu la pel·lícula, opineu i compartiu el que penseu als comentaris. 

Salut i força!

De què parlem, de sexe o de gènere?

Benvolgudes, benvolguts! 

L’altre dia ja deixàvem ensumar la importància de parlar de gènere, però abans de parlar del gènere i la seva importància, cal fer una distinció amb el terme sexe i gènere. On es deixa clar que dins del sexe hi ha diferències de gènere i de biologia. On les bases biològiques són la identitat sexual i el gènere és una construcció sòcio-cultural, ja que el femení i el masculí està socialment i culturalment construït. A la vegada, que tampoc hi ha una separació clara entre sexe i gènere, ja que el cos es construeix culturalment, però òbviament hi ha uns determinants de caràcter genètic, encara que també culturals. De tal manera, que el gènere és el resultat de la relació de les característiques genètiques amb les condicions de vida. I, és per això, que depenent de diverses variables, com ara l’alimentació, els estímuls o les cures rebudes, es construirà un gènere o altre i, per tant, unes mateixes característiques genètiques poden donar cossos diferents, i tot com a producte del que s'ha rebut depenent de la societat en la que visquis. (Izquierdo, 2012).

Sabent que hi ha la necessitat d’etiquetar, des del primer moment, per tant,  ja des de que neixes hi ha el dubte de si “és nen o nena?”, com si el fet de saber el sexe de la persona hagués de canviar alguna cosa respecte aquesta. I a dir veritat, i tant que canvia coses, inclús, canvien totes. Perquè aquest sexe és el que et condicionarà la vida, degut a que hi ha un ideari a seguir. I per tant, cada dia es construeix el cos cap a un determinat ideal que és de gènere, i aquest dependrà del sexe amb el que neixes. (García Dauder, 2007), (Coll-Planas, 2012). A la vegada que, un cop està assignat el sexe, només queda una ajustada identitat de gènere basada en expectatives socials sobre el femení i el masculí. (García Dauder, 2007). De tal manera, que pel sexe que neixes, estaràs socialitzat d’una o altra manera.

El gènere és un procés d’enginyeria identitària, és un procés de construcció i, per tant, va evolucionant. Així que no naixem amb un gènere determinat, sinó que el construïm en el desenvolupament de la personalitat, on intervenen, en una part, les capacitats, els desitjos i les necessitats, però a la vegada, també, les exigències i les normes socials, que tal subjecte ha de fer seves en el procés de socialització primària. Ho farà a través d’un procés d’interiorització i, aquest, estarà influenciat per les estructures familiars. I, només una estructura familiar amb la definició dels rols oberta, serà la capaç de recollir una valoració simètrica de la identitat femenina i masculina. (Philipp,1995)

Tot això sembla senzill, però no ho és pas, ja que aquí ve la següent pregunta, quants gèneres hi ha? La resposta més immediata són dos i, aquesta, una vegada més, és errònia, ja que s’està relacionant amb els dos sexes – masculí i femení-, i no és pas així, hi ha tants gèneres com persones, de tal manera, que es pot afirmar que només hi ha dos gèneres, perquè s’està caient en el parany d’etiquetar i excloure a més d’una persona, que no se sentirà inclosa en els idearis existents pel que fa al sexe i el gènere. Tot i això, socialment, ja hi ha molta exclusió, perquè el sexe que conta no és el que tens, sinó el que se’t reconeix socialment i aquests és el que determinarà el que passarà a la teva vida. I aquí és on s’inicia un dels primers problemes per a que hi hagi desigualtats, ja que les desigualtats comencen en el gènere, ja que és aquest l’instrument per construir-les entre homes i dones, perquè no hauria d’haver-hi la variable gènere, sinó que tots som persones, cadascú com sigui. (Izquierdo, 2012), (García Dauder, 2007). 

Bibliografia i Webgrafia

- García Dauder, Silvia. (2007)  “Cossos insubmisos i mutilació genital: la regulació tecno-mèdica dels cossos sexuats” en J. Armengol Masculinitats per al segle XXI.

- Izquierdo, Mª Jesús i Coll-planas, Gerard. (2012) “¿Qué es el genero?” a Para todos la 2 en RTVE. Recuperat a http://www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-la-2/para-todos-2-genero/1360717/ 

- Radl Philipp,Rita (1995). “El proceso de la constitución social de las identidades de genero femenino y masculino: una crítica al modelo imperante” a Sociología de las relaciones de genero. Madrid. Instituto de la Mujer, Serie Debate, 18.

Esperant que la distinció entre gènere i sexe quedi clara, en breus tornem a veure'ns!

Moltes ulleres liles per tots i totes!

Ulleres liles

Benvingudes, benvinguts !

Us presento el nou blog; Ulleres liles: reenfocant la manera de veure i mirar el món! Us preguntareu, per què aquest títol i per què ara això? Doncs ràpidament us ho explicaré...

Penso que és important donar visibilitat a una realitat (per desgràcia) existent: actualment vivim en una societat plena de sexismes, microsexismes i desigualtats per raó de classe, gènere i ètnia. Per això, l'objectiu d'aquest blog és anar fent entrades crítiques i reflexives sobre aquesta realitat, a través de parts més explicatives, altres més d'anàlisis i algunes de debat, construint així una eina d'informació i reflexió al respecte.

Per començar, avui deixo una imatge d'en Joan Turú, que expressa molt bé les inquietuds que tenim sempre de posar etiquetes a tothom. I com diu una frase molt coneguda des de la sociologia "les etiquetes diuen molt més de qui les posa que no de qui és etiquetat o etiquetada". En breus reflexionem sobre això.

Salut i lluita!