XXY, una pel·lícula per reflexionar

Benvolgudes internautes, benvolguts internautes,

Després de parlar de sexe i gènere i deixar entreveure que vivim en una societat heteronormativa – basada en dos sexes- avui us convido a veure una pel·lícula que trenca de ple amb aquesta heteronormativitat i necessitat de posar etiquetes : XXY.

XXY tracta sobre una adolescent, l’Alex, qui viu a les afores d'Uruguai per decisió de la seva família quan ella va néixer. Decisió que van prendre perquè ella pogués estar còmoda i tranquil·la guardant el seu millor secret, la seva intersexualitat. La feliç família un dia rep una visita, acordada per la seva mare, d'una altra família el pare de la qual és cirurgià, per parlar sobre possibles operacions i intervencions sobre l’Alex, per definir-li el sexe, ja que per decisió de la seva família, mai ha estat operada, únicament tractada amb hormones. Com a membre de la família visitant, hi ha un noi adolescent de l'edat de l’Alex. Ells al principi no tenen molt bona relació a causa de que la seva primera conversa és una proposta que li fa l’Alex sobre tenir relacions sexuals. Això, a ell, l’impacta una mica i comença a pensar que és estranya. Malgrat això, amb el pas dels dies es van portant millor i, aquí, és quan ell descobreix el seu secret, quan mantenen relacions sexuals. Això, fa que la seva relació empitjori i, sumant-li al fet que el pare de l'Alex els veu, provoca que la família abandoni la llar, sense haver intervingut ni ajudat a l’Alex.

Amb aquesta pel·lícula, podem arribar a la conclusió i com cita, Simone de Beauvoir que “no es neix dona, sinó que s'arriba a ser-ho”. Amb això, el que ens vol transmetre és que tots podem arribar a ser el que vulguem. Així que no pel fet de néixer amb un sexe determinat, ens hem de comportar com totes les persones del mateix sexe, ni tenir les mateixes aficions, interessos i gustos, ja que això és alguna cosa que ve determinat per cada persona. I no hauria d'anar lligat al sexe, ni al gènere. Però si ho volem relacionar amb alguna cosa, que sigui el gènere. I cadascun/a puguem escollir-lo.

Així que la decisió dels pares de l’Alex, de no definir-li els genitals quan neix i deixar que ho faci ella quan sigui més gran, és alguna cosa que s’hauria de fer més sovint en aquests casos, ja que és ella, amb el seu creixement, experiències i aptituds la que haurà d'escollir com vol seguir creixent i en quin grup de gènere vol estar vinculada.

Us convido a que mireu la pel·lícula, opineu i compartiu el que penseu als comentaris. 

Salut i força!