Benvolgudes,
benvolguts,
Reforçant tot el
que s’ha dit fins ara, i sense fer un esforç gaire extraordinari es pot veure
com la societat transmet als nois i noies uns rols notablement marcats i
diferents. Trobant-nos així encara davant una realitat social en què encara
trobem desigualtats per raons de sexe. (Rosàs i Cortada, 2001). És des de la
coeducació que es defensa la idea de que els canvis socials es poden assolir a
través de l’educació d’infants i joves, fent especial esment a l’important
paper que poden desenvolupar les associacions educatives en el temps lliure (Rosàs i Cortada, 2001:12). Perquè partint de la base que cal arrancar de
socarrel la discriminació dels sexes, la millor manera de fer-ho és atacant al
problema amb l’educació. Si es vol construir una societat millor, caldrà ser
conscients que “els infants s’han de
desenvolupar com a persones i no com a gèneres” (Rosàs i Cortada, 2001:25)
per tant, han de ser lliures per poder-se trobar a ells mateixos, descobrint
així els seus pensaments, sentiments, idees o maneres de fer.
La coeducació és
un model educatiu que pretén una veritable transformació social mitjançant el
desenvolupament integral de l’home i la dona com a persona, no com a individu
d’un gènere determinat, amb les mateixes oportunitats pels dos sexes. Per tant,
els responsables de l’educació han d’entendre la coeducació com una eina
d’alliberació de la persona en un context social que discrimina per raó de
sexe (Rosàs i Cortada, 2001: 26-27). Evitant aquelles actituds i comportaments
dels infants que reprodueixen les relacions de gènere. Com poden ser les
tendències a ajuntar-se per sexe en els agrupaments lliures, la reproducció
dels rols sexuals a través del jo, la demanda de jocs i espais diferents.
Perquè aquests porten a crear una masculinitat o feminitat, quan el que es
pretén és arribar a fer créixer a una persona, i no a un sexe determinat (Bonal, 1997).
Cal intervenir,
tant en els infants com en aquells que es dediquen a l’educació d’aquests.
Perquè si els que es dediquen a l’educació no tenen clars els patrons de
gènere, l’existència de les desigualtats i de què és parla, quan es parla de
gènere, no s’està podent actuar, ja que nosaltres mateixes som víctimes d’una
societat sexista i d’una quotidianitat plegada de desigualtats de gènere (López, 2011). Per tant, cal una consciència per part d’aquest col·lectiu, però
també unes eines per a què puguin actuar i intervenir en situacions on
s’estiguin reproduint dites desigualtats.
Què en penseu? Veieu possible una educació diferent?
Què en penseu? Veieu possible una educació diferent?
Salut i lluita!
Bibliografia
- Bonal, X. (1997). Las actitudes del profesorado en la coeducación. Barcelona: Editorial Graó.
- Rosàs i Cordata, M. (2001). La coeducació. Una oportunitat per descobri-nos. Barcelona: Fundació Catalana de l'Escoltisme Lais Josep Carol.
Sandra,
ResponderEliminartrobo que és un tema que s'hauria de treballar, però, a l'hora és molt difícil ja que en la societat d'avui en dia hi ha els dos rols molt marcats. Fixan-te una mica durant el dia a dia et donés compte que està molt establert, i sobretot de cara a l'infància. Per exemple, quan vas a comprar joguines en moltes botigues de joguines la part rosa és la de les nenes, i la part blava és la dels nens, o els cotxets dels nadons, si és rosa és una nena, en canvi si és blau és un nen.
Avui en dia tot i el que ha evolucionat la societat encara està "mal vist" que un nen jugui a nines o faci ballet, trobo que és un fet molt negatiu per a l'infant, ja que aquests han de ser lliures per triar les seves aficions, els seus gustos, la seva manera de pensar... Els infants s'han de veure com infants i no com a un rol establert que s'ha inculcat.
D'aquesta manera, a la teva pregunta, si veiem possible una educació diferent, penso que si que s'hauria de treballar... tal i com dius de cara als educants i el seu rol, com també de cara al model educatiu, si l'educació comença pels infants aquests aniran prenen conciencia. Tot i com ja he dit abans trobo que és difícil ja que per molt que eduquis als infants no pots educar tot l'entorn d'aquests...
Gràcies pel teu blog, trobo que és molt interessant i és un lluita constant, però... endavant!!