El per què de tot plegat!

Benvolgudes, benvolguts,

Us imagineu algú sense gènere? Com reaccionareu si us creuessis amb una persona a la qual no acabes de veure clar de quin sexe/gènere és?

Habitualment, tendim a identificar, classificar i reconèixer a les persones com a homes i/o dones, fet que comporta que vulguem ser reconeguts com a persones singulars.

El sistema binari (sexe-gènere) ens construeix una seguretat tant a nivell grupal com individual: fa que quan ens relacionem sigui tot més conegut, endreçat i previsible; donant-nos també un marc d'actuació i sentit a la nostra vida, permetent-nos classificar i construir identitats i relacions envers els altres i amb les altres.

A més, fer categoritzacions socials ens permet poder actuar amb llibertat, ser reconeguts/des pels/les altres. Com també, poder afirmar el nostre rol o paper en els diferents àmbits existents.

Vist així, no sembla tant dolent, però des del primer moment aquí hem parlat de que aquestes diferències no ens agraden, per què?

- Perquè ens limita i aliena

Vivim en una societat molt normativa, provocant així, desigualtats. Des de ben petits i petites tendim a creure, crear i reforçar el gènere que se'ns ha assignat. A canvi, és complicat créixer i socialitzar-nos fora d’aquesta assignació, perquè tota la identitat s’ha construït a través d’una assignació, apartant l’exploració, experiència i gaudir el món i la vida d’una manera diferent. Per això és important fer consciencia per tal que la societat pugui tenir mirades més amplies.

- Perquè ens col·loca en diferents llocs d’una jerarquia.

Es generen relacions desiguals i discriminatòries en tots els àmbits de la vida, des dels més personals, fins els més irrellevants. La societat es deixa portar per uns prototips i unes creences tradicionals, les quals provoquen la carència de valors humans. Comportant així el patriarcat. A més, la base del problema està en la pròpia societat creant així desigualtats de gènere, entre moltes altres.

- Perquè crea situacions de violència

Quan parlem de situacions de violència, no ens referim, només, a la violència física, sinó que són totes aquelles situacions on s'exerceix violència per motiu de gènere, sexualitat, identitat i són realitzades vers les persones que desafien el sistema heteropatriarcal. Incloent, així també, tots els comportaments pocs respectuosos i invasius que discriminen a les persones que no segueixen els estereotips.

Existeix l’anomenat micromasclisme, que són aquelles actituds masclistes en la vida diària que estan incorporades i es reprodueixen de manera inconscient.

Aquestes són algunes de les causes per les quals penso que és important replantejar-nos el sistema, el pensament i com veiem el món. Perquè quan et poses les ulleres liles i deixes d'etiquetar pels estereotips, dónes la llibertat de conèixer a cadascú pel que és i vol ser. Com ve representa en Joan Turu amb la imatge que deixo per acomiadar-me.

Salut i lluita !

XXY, una pel·lícula per reflexionar

Benvolgudes internautes, benvolguts internautes,

Després de parlar de sexe i gènere i deixar entreveure que vivim en una societat heteronormativa – basada en dos sexes- avui us convido a veure una pel·lícula que trenca de ple amb aquesta heteronormativitat i necessitat de posar etiquetes : XXY.

XXY tracta sobre una adolescent, l’Alex, qui viu a les afores d'Uruguai per decisió de la seva família quan ella va néixer. Decisió que van prendre perquè ella pogués estar còmoda i tranquil·la guardant el seu millor secret, la seva intersexualitat. La feliç família un dia rep una visita, acordada per la seva mare, d'una altra família el pare de la qual és cirurgià, per parlar sobre possibles operacions i intervencions sobre l’Alex, per definir-li el sexe, ja que per decisió de la seva família, mai ha estat operada, únicament tractada amb hormones. Com a membre de la família visitant, hi ha un noi adolescent de l'edat de l’Alex. Ells al principi no tenen molt bona relació a causa de que la seva primera conversa és una proposta que li fa l’Alex sobre tenir relacions sexuals. Això, a ell, l’impacta una mica i comença a pensar que és estranya. Malgrat això, amb el pas dels dies es van portant millor i, aquí, és quan ell descobreix el seu secret, quan mantenen relacions sexuals. Això, fa que la seva relació empitjori i, sumant-li al fet que el pare de l'Alex els veu, provoca que la família abandoni la llar, sense haver intervingut ni ajudat a l’Alex.

Amb aquesta pel·lícula, podem arribar a la conclusió i com cita, Simone de Beauvoir que “no es neix dona, sinó que s'arriba a ser-ho”. Amb això, el que ens vol transmetre és que tots podem arribar a ser el que vulguem. Així que no pel fet de néixer amb un sexe determinat, ens hem de comportar com totes les persones del mateix sexe, ni tenir les mateixes aficions, interessos i gustos, ja que això és alguna cosa que ve determinat per cada persona. I no hauria d'anar lligat al sexe, ni al gènere. Però si ho volem relacionar amb alguna cosa, que sigui el gènere. I cadascun/a puguem escollir-lo.

Així que la decisió dels pares de l’Alex, de no definir-li els genitals quan neix i deixar que ho faci ella quan sigui més gran, és alguna cosa que s’hauria de fer més sovint en aquests casos, ja que és ella, amb el seu creixement, experiències i aptituds la que haurà d'escollir com vol seguir creixent i en quin grup de gènere vol estar vinculada.

Us convido a que mireu la pel·lícula, opineu i compartiu el que penseu als comentaris. 

Salut i força!