25N: LES VOLEM VIVES!

Feliç dia internacional contra la violència de gènere !!

Ja ho venia enunciant, avui dimecres 25 de novembre, és el dia internacional contra la violència de gènere. Espero que hagueu participat de molts actes i activitats, i us hagueu unit a la lluita feminista.

Per què és important aquesta data? Perquè a dia d’avui a tot l’Estat espanyol portem 90 assassinats per violència de gènere, perquè s’han d’aturar els assassinats, les complicitats i l’exercici de poder i superioritat que hi ha en algunes ocasions.  A més, no només cal parlar d’assassinats per estar en estat d’alerta, també la violència i els micromascilismes que ja vaig explicar. Per tot això, i perquè la vida ha de ser una vida digna, avui i cada dia cal lluitar per eradicar tot tipus de violència i de desigualtat.

Amb un dia tant commemorador com avui, m’acomiado del blog, però espero que no sigui un comiat per sempre, sinó un fins aviat, perquè et convido a posar-te les ulleres liles i a compartir aquesta lluita. Per tant, espero trobar-te en debats, formacions, reivindicacions i sobretot, espero trobar-te per celebrar que cada pas que fem, és un pas molt important i que hem de seguir avançant.

Tot desitjant que t’hagi estat útil i enriquidor veure el món amb una altra perspectiva, t’envio una salutació molt forta !!

Salut i Lluita. 

Quin paper juga la publicitat?

Benvolgudes, benvolguts,

Heu observat que darrerament hi ha molts més anuncis a la televisió de joguines, perfums, cotxes...? S’apropa una de les èpoques més consumistes de l’any i, amb això, també un dels moments de màxima reproducció d’estereotips de gènere pels mitjans de comunicació. Ja no només en els mitjans, sinó, també, amb els catàlegs i els aparadors de les botigues. Per això, avui aquesta entrada va dedicada a la publicitat.

Partint de la definició que estableix Garcia i Lema, s’entén que la publicitat té una forta dimensió persuasiva, és una “forma de comunicació persuasiva de caràcter comercial, amb l’objectiu de canviar creences, actituds i conductes dels públics, per a aconseguir la compra, la contractació o el consum dels productes o serveis anunciats” (2008: 9).

Tot i així, podem identificar altres accions persuasives en un altre tipus de publicitat que no és la que pretén aconseguir la compra. Es tracta de la que engloba la publicitat institucional, d’orientació al ciutadà, la propaganda o la publicitat política, que sense necessitat d’entrar en detall en cadascuna d’aquestes, s’entenen, en el seu conjunt, com aquelles accions comunicatives que també són persuasives com les altres, en el sentit de que intenten “provocar reaccions en els seus destinataris en termes de canvi, creació o reforç de creences, actituds, opinions, intensions o conductes en relació a algun objecte de referència” (2008: 10), però, en canvi, no en relació a cap producte o servei, però sí transmetent els seus missatges a través dels mitjans de comunicació, de la mateixa manera que els altres.

La publicitat, que també s’ha caracteritzat històricament per la seva transformació constant, no sempre ha implicat canvis pel que fa a potenciar valors i models socials avançadament diferents i encara ha estat més clar en els valors i models referits al gènere, que s’han mantingut força conservadors en l’àmbit del treball domèstic i en els rols i imaginaris de gènere. S’ha passat històricament d’una “publicitat tradicional d’orientació informativa” (Rodríguez, Saiz i Velasco, 2009: 17), que estava centrada en la venda d’un producte i que promovia un món molt desigual i injust cap a les dones, que reforçava la distància entre el que es considerava món femení, caracteritzat per allò privat, natural, domèstic emocional, etc., i el que es considerava món masculí, allò públic, professional, racional, etc. Més endavant, quan la publicitat estava més “concentrada en la venta i la promoció de la marca anunciant” (Rodríguez, Saiz i Velasco, 2009: 18), la publicitat promovia la venta a través de dissenyar estils de vida, i tot i que incorporaven algunes reivindicacions de les dones aportant la imatge de dona professional, la petita evolució de la publicitat no va permetre trencar amb la construcció del món dividit en funció de la dicotomia de gènere. Finalment, la transformació que ha viscut la publicitat fins l’actualitat, que actualment “promou un discurs publicitari que es recolza en els valors del gaudir i de l’oci” (Rodríguez, Saiz i Velasco, 2009: 18) majoritàriament representats per figures juvenils, a vegades fa referència a mons generalitzats, masculins o femenins, però en molts casos es segueix al·ludint a experiències que s'associen a un gènere o un altre.

La comunicació publicitària segueix reforçant models discriminatoris cap a les dones i el fet que pugui semblar que certs textos publicitaris recorrin a la innovació i al qüestionament enlloc del reforç de les representacions socials, encara que alguns textos publicitaris recorrin a imatges i missatges suposadament innovadors, això no sempre es trasllada en una transformació dels valors i models.

Davant aquestes teories, podríem posar-ho a la pràctica analitzant un catàleg de joguines, mirant cada secció com queda repartida o quins rols tenen cadascun dels membres que hi apareixen.  Per això, et convido a fer-li una ullada i explicar-me la teva experiència.

Endavant!

Salut i lluita!

Bibliografia

• Garcia Nieto, Mª Teresa i Lema Devesa, Carlos. (2008). Guía de intervención ante la publicidad sexista. Madrid: Instituto de la Mujer. Ministerio de Igualdad.
• Rodríguez, P.; Saiz, V. i Velasco, M.L. (2009). Tratamiento de la variable género en la publicidad que se emite en los medios de titularidad pública. Madrid: Instituto de la Mujer. Ministerio de Igualdad.

Coeducació: una altre educació és possible

Benvolgudes, benvolguts,

Reforçant tot el que s’ha dit fins ara, i sense fer un esforç gaire extraordinari es pot veure com la societat transmet als nois i noies uns rols notablement marcats i diferents. Trobant-nos així encara davant una realitat social en què encara trobem desigualtats per raons de sexe. (Rosàs i Cortada, 2001). És des de la coeducació que es defensa la idea de que els canvis socials es poden assolir a través de l’educació d’infants i joves, fent especial esment a l’important paper que poden desenvolupar les associacions educatives en el temps lliure (Rosàs i Cortada, 2001:12). Perquè partint de la base que cal arrancar de socarrel la discriminació dels sexes, la millor manera de fer-ho és atacant al problema amb l’educació. Si es vol construir una societat millor, caldrà ser conscients que “els infants s’han de desenvolupar com a persones i no com a gèneres” (Rosàs i Cortada, 2001:25) per tant, han de ser lliures per poder-se trobar a ells mateixos, descobrint així els seus pensaments, sentiments, idees o maneres de fer.

La coeducació és un model educatiu que pretén una veritable transformació social mitjançant el desenvolupament integral de l’home i la dona com a persona, no com a individu d’un gènere determinat, amb les mateixes oportunitats pels dos sexes. Per tant, els responsables de l’educació han d’entendre la coeducació com una eina d’alliberació de la persona en un context social que discrimina per raó de sexe (Rosàs i Cortada, 2001: 26-27). Evitant aquelles actituds i comportaments dels infants que reprodueixen les relacions de gènere. Com poden ser les tendències a ajuntar-se per sexe en els agrupaments lliures, la reproducció dels rols sexuals a través del jo, la demanda de jocs i espais diferents. Perquè aquests porten a crear una masculinitat o feminitat, quan el que es pretén és arribar a fer créixer a una persona, i no a un sexe determinat (Bonal, 1997).

Cal intervenir, tant en els infants com en aquells que es dediquen a l’educació d’aquests. Perquè si els que es dediquen a l’educació no tenen clars els patrons de gènere, l’existència de les desigualtats i de què és parla, quan es parla de gènere, no s’està podent actuar, ja que nosaltres mateixes som víctimes d’una societat sexista i d’una quotidianitat plegada de desigualtats de gènere (López, 2011). Per tant, cal una consciència per part d’aquest col·lectiu, però també unes eines per a què puguin actuar i intervenir en situacions on s’estiguin reproduint dites desigualtats.

Què en penseu? Veieu possible una educació diferent?

Salut i lluita!

Bibliografia

• Bonal, X. (1997). Las actitudes del profesorado en la coeducación. Barcelona: Editorial Graó.
• Rosàs i Cordata, M. (2001). La coeducació. Una oportunitat per descobri-nos. Barcelona: Fundació Catalana de l'Escoltisme Lais Josep Carol. 

Hola, hola,

En breus s’apropa una data important, 25 de novembre, dia internacional contra la violència de gènere. És per aquest motiu, que darrerament hi ha molts programes, activitats i xerrades sobre feminismes, violència de gènere i situacions patriarcals. Per això, des d’aquí et convido a que facis una ullada a l’agenda del teu municipi i t’engresquis a totes les activitats que es puguin dur a terme respecte aquest tema i per afegir-te aquesta lluita.

D’altra banda, també us explicaré i convidaré a veure el documental Tchindas. Un documental rodat a Cap Verd, sobre la vida de la Tchindas i la seva família escollida. La Tchindas és una trans molt apreciada i estimada al seu poble, Sao Vicenç, però el camí fins arribar a estar així no ha sigut pas fàcil.

És un documental que et fa veure la realitat trans des d’una altra perspectiva, a més de donar-te una visió cultural i trans molt enriquidora. A part de veure com la comunitat tracta aquest col·lectiu. Aquesta perspectiva et fa questionar-te realitats de la visió trans, com per exemple, la necessitat o no d'hormonar-te o operar-te. T'engresco a que el vagis a veure i després comparteixis debat entre el teu grup d'iguals.

Fins aviat,

Salut i lluita feminista !!

7N: Marxa contra la violència de gènere!

Benvolgudes, benvolguts,

Ahir, 7 de Novembre, es va celebrar, per primera vegada, una marxa contra la violència de gènere. Aquesta es va realitzar a Madrid, però col·lectius i agents polítics es van afegir a la crida i a la mobilització. Des d'aquí, també hem vull unir a la lluita. 

Perquè parafrasejant a en Joan Turú:

"Quan camines sola pel carrer de nit i sents por és violència.

Que et diguin que vesteixes per provocar és violència.

Que et controlin el mòbil és violència.

Cobrar menys per fer la mateixa feina que un home és violència.

Que es redueixi la dona a objecte sexual en la publicitat o vídeos musicals és violència.

Que no tinguis dret a decidir sobre el propi cos és violència.

Que et diguin que dues dones no poden ser amigues és violència.

El patriarcat és violència, i és responsabilitat de tots i totes posar-hi fi!"

No és d'estranyar que des d'aquí, blog on m'he dedicat a defensar una mirada lila, les diferències que hi ha respecte el gènere i la discriminació que això suposa, que en una data com la d'ahir, m'hi afegís i volgués que totes ho sabéssiu. A part de convidar-vos a afegir-vos !!

La propera data important ja és el 25N, el dia mundial contra la violència de gènere. Què fareu alguna cosa?

Salut i lluita !!